"El Estado del Bienestar y la Sociedad de la Información. El Modelo Finlandés"

Manuel Castells y Pekka Himanen
(Podeis usar la herramienta recién implantada en Amazon de poder buscar dentro del libro)

Finlàndia mostra que un Estat del benestar plenament desenvolupat (molt fort en tots els nivells educatius i en sanitat i cobertura social) no és incompatible amb la innovació tecnològica, amb el desenvolupament de la societat informacional i amb una nova economia dinàmica i competitiva. Ans al contrari, sembla ser un factor que contribueix de forma decisiva al creixement d'aquesta nova economia sobre una base estable.

Finlàndia pot representar un paper clau en el debat polític a nivell de la UE de quin model de societat de la informació es vol.

A nivell de governs locals la tendència és a la concentració de la població i les activitats en grans nodes metropolitans connectats globalment i descentralitzats internament en una estructura multinuclear de dispersió territorial articulada. En termes generals la era de la informació "no es el final de la ciudad, sino el principio de la megaciudad".


A) Aprendre de Finlàndia:


1. L'Estat del Benestar molt desenvolupat de Finlàndia proporciona una base estable (protegeix a la població en èpoques de crisi) per el creixement de la nova economia. Això implica impostos alts, però això no és problema mentre la productivitat i la competitivitat creixin més ràpid que els impostos, i que la gent pugui percebre els beneficis que rep en forma de serveis socials i de qualitat de vida.

2. Adaptabilitat (flexibilitat) de les pràctiques laborals finlandeses, a canvi d'una cobertura governamental de beneficis socials i un elevat creixement econòmic.

3. Potent lideradge polític del govern sense caure en el control burocràtic de l'economia. Finlàndia ha utilitzat els incentius i la planificació estratègica per complementar els mecanismes de mercat, en lloc de substituir-los.

4. Política taxativa d'inclusió de tota la població en la societat informacional, que l'ha convertit en banc de proves real per nous avanços en TIC, sobretot la internet mòbil.

5. Agrupació espacial i interconexió en xarxes organitzatives de les indústries basades en el coneixement que han augmentat la productivitat i competitivitat. L'Experiència finlandesa mostra la sinèrgia que pot crear-se a través de l'interconnexió en xarxa de diferents nivells de govern en el disseny de polítiques de desenvolupament.

6. Gran desenvolupament del moviment hacker: "Las sociedades que reprimen a los hackers puede que se estén privando de una de sus mayores fuentes de capital intelectual y riqueza material".

7. Finlàndia representa una gran esperança per països estancats en nivells de desenvolupament molt inferiors. "Debe recordarse que hace tan solo tres generaciones Finlàndia era un país muy pobre, la mayoría de cuya población trabajaba en la agricultura, dependía en gran medida de los recursos forestales, tenía una integración muy débil en los principales canales de capital, mercados y tecnologia del mundo y una cobertura pública muy limitada de las necesidades de su población".



B) Reptes per Finlàndia (i que alguns es podrien extrapolar aquí, encara que això el Castells i el Himanen no diuen):

1. Divisió entre la vella i la nova economia. Tres aspectes:

o L'Empresa Xarxa. L'informacionalisme és més que afegir tecnologia informacional a les estructures de les organitzacions existents. L'organització xarxa "significa que una compañía adopta una estructura de red de las áreas nucleares de producción, investigación y desarrollo, gestión y ventas."

o El nivell simbòlic de la informació. La informació també s'ha d'entendre en el sentit d'experiències, significats i identitats. "Cuando uno compra un teléfono Nokia, en realidad compra una determinada experiencia, significado o identidad, y en consecuencia las compañías de tecnología informacional dedican cada vez más tiempo a crear el nivel simbólico de sus productos en comparación con el mero desarrollo técnico".

La informacionalització no es limita a la indústria de les TIC. De fet quan una companyia o organització no es limita a produir mercancies, bens o serveis rutinaris, sinó alguna cosa que necessita d'un disseny amb càrrega simbòlica, aquesta organització és creadora d'informació. Exemples: Un agricultor que adapta la seva collita a les necessitats nutritives dels seus clients.

2. La societat de la informació i les estructures de govern de la era industrial:

o Finlàndia està en una posició favorable per integrar las TIC i el coneixement expert en l'àmbit del benestar social, però això demanarà que el país introdueixi en les estructures encarregades de promoure la tecnologia de benestar social innovacions similars a les que va utilitzar per promoure la tecnologia de les telecomunicacions. "Se tienen que reformar las estructuras del Estado del Bienestar de modo que estén en concordancia con las ideas de la organización de redes dinàmicas".

3. El sorgiment de noves desigualtats:

o La nova economia exerceix noves pressions sobre el concepte d'igualtat de Finlàndia.

 Digital divide de classe. Ha resultat que els treballadors (de les TIC) que tenen menys necessitat de protecció social són els més protegits i els més vulnerables als canvis de l'economia són els que tenen la protecció més dèbil.
 Digital divide territorial. L'alfabetització en internet no és suficient, es necessita la transformació de la pròpia economia cap a la nova economia.

"Siguen siendo muy importantes los proyectos sociales específicos en interacción con los proyectos económicos"


4. Falta d'esperit empresarial entre els joves:

o La nova economia finlandesa s'ha erigit a partir de grans corporacions antigues que s'han transformat i no a partir d'Strat ups. El sistema d'innovació demana un emprenedor àgil que tingui una idea, cregui en ella i aconsegueixi que transformi el mon.
o Excés d'enginyers, falta de gent preparada en management i en humanitats i arts.

5. L'ètica protestant en front a l'ètica hacker:

o El treball no és ja un deure (ètica protestant) en la ètica hacker, és una passió en la que poden realitzar-se creativament.

6. La vulnerabilitat de Finlàndia a la volatilitat de l'economia global:

o L'economia on ha d'operar Finlàndia és global. I global, de moment, significa volatilitat financera. S'ha d'apostar per una estratègia a llarg plaç de la productivitat i la competitivitat assentada en un potent estat del benestar per fer front a les tempestes financeres globals.

7. Una identitat molt forta que s'ha d'obrir a altres cultures:

o El finlandesos són molt tancats i tenen unes lleis d'immigració molt restrictives, cosa que pot arribar a frenar una "rica fuente de crecimiento económico y cultural y, en conformidad con esto, [no] configurarse como un nodo atractivo y abierto en las redes globales".